Joan Alabart ha estat un dels pilots més actius en els esdeveniments de RallyClassics en els darrers anys. Recordo, per exemple, la seva amabilitat en cedir-nos unes noves vitrines il·luminades per a anunciar el Montjuïc Revival al 2012.

Des de llavors vam coincidir en molts circuits amb motiu de les Classic Series, i diuen que “el roce hace el cariño”, especialment amb les persones bones com en Joan. El canvi del Porsche per un Motorhome, per a poder fer més còmodes les curses a la seva dona i al seu nét, mentre que ell amb un Golf ja en gaudia prou, és només un exemple de la bondat d’aquest pilot.

“M’agraden les mànigues llargues i amb temps de referència automàtics…” solia dir, “…així no haig de molestar a ningú perquè m’ajudi en el mur”.

A les 6h EndurLarity o a les Porsche Classic Series era dels primers a inscriure’s. Dels que mai fallàven.

En les darreres -poques- cites d’aquest passat 2020, el vam veure compartir cotxe amb el seu fill, perquè estava malalt i no aguantava la cursa sencera; i no vaig tenir oportunitat de veure-‘l i acompanyar-l’ho com hagués volgut, perquè la pandèmia recomanava el mínim contacte possible, i més en el seu cas, que s’estava tractant.

Ahir vaig rebre la trucada d’un bon amic, de part del fill d’en Joan, per a informar de la seva defunció. Em vaig quedar gelat. Ell era un dels nostres, de la família de RallyClassics, un pilot massa jove per a morir amb la quantitat de vida que desbordava.

Et trobarem molt a faltar, Joan!

Una abraçada forta i sentit condol a tota la família i amics.

Alex Romaní